Les persones que pateixen aquest trastorn es neguen a mantenir el seu cos amb un pes situat dins dels límits de la normalitat, tenen molta por de guanyar pes o d'arribar a ser obeses i estan exageradament preocupades per la seva figura. L'anorèxia es detecta normalment a les noies en un 90-95% i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
Hi ha maneres de detectar aquest transtorn:
·Es tornen cada cop més introvetides i més aïllades de tota la vida social.
·Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.
·Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més graix i calories.
·Agresivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
·Negació a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.
·Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.
·Irregularitats i pèrdua de la menstruació.
El tractament més eficaç és l'anomenat cognitiu-conductual per part d'un equip mèdic multidisciplinari (metges, infermeres, psicòlegs...) amb el suport de la família. Els professionals que s'han de fer càrrec d'aquests malalts són psiquiatres especialistes que tenen un equip multidisciplinari. El tractament inicial el fa el grup sencer i més endavant se'n poden ocupar els diferents professionals individualment.
La família sempre ha de donar suport a l'equip mèdic. La seva desconfiança és molt negativa per al malalt. La família ha de col·laborar i sol·licitar als professional aclariments sobre el desenvolupament del tractament i en què poden ajudar.
5 comentaris:
Sonia que desagradablee...:S
pero el problema es important, tema interesant;)
Sonia bon treball esta bé es un tema molt interessant ja que això passa a la nostra edat 1peto.
Aquest és un problema molt gros.
A mi quan em van operar del braç, em van portar a una habitació amb una noia anorèxica. Estava molt prima la pobre.
tema molt interessant ;)
buff..la foto..millor no comentar-la.
un petó :)
Publica un comentari a l'entrada