Desigualtats en un mateix món

Aquesta Setmana Santa he fet un viatge familiar a Argentina.

Cada cop que hi vaig m’impacta més la pobresa que es reflecteix en els carrers, les persones, les cases… en general tot es molt més pobre ja que allà viuen en un món subdesenvolupat en canvi aquí estem en un món en constant desenvolupament.

Quan vas passejant per la petita ciutat, segur que et trobes més de 5 nens o nenes de menys de 8 anys d’edat per carrer que et venen i et demanen menjar o diners, realment es impactant, perquè la majoria d’aquests nens o no tenen pares i han de cuidar el seus germans més petits i si els tenen, els pares segurament treballen per poder aconseguir diners i mantenir-se i els nens han d’anar a demanar almoina. Realment es una situació que aquí no es dona ni una quarta part de la que es dona allà. No només això, sinó també l’estat de les coses, una cosa tant simple com per exemple un autobús, que aquí són realment moderns i estan en un estat gairebé inmillorable; allà no tenen ni portes, el tiquet es un tros de paper tallat a mà que li posen un segell quan entres al autobús, per darrere van emolicats amb una cinta aïllant perque s’aguanti millor el tub d’escap i no caigui i com aquest exemple, molts més.

També es un lloc molt insegur, a causa d’aquesta pobresa hi ha bastanta violencia, hi ha molts robatoris i no et pots refiar gaire, especialment dels taxistes, quan aquí es una cosa tant normal agafar un taxi del carrer allà si no el truques des de casa teva no pots pujar a cap altre.

També m’hi vaig fixar que hi ha el triple de senyores o noies molt joves embarassades, les famílies allà són molt nombroses no es tenen menys de tres fills per familia, hi ha molts més “embarassos no desitjats” a causa de la falta de coneixements anticonceptius, i despres com que són noies joves de 14 anys aproximadament i encara no tenen la responsabilitat necesaria per poder cuidar un bebé molts cops se’ls hi moren.

Tot hi que també hi ha aspectes molt positius, la gent viu amb més tranquil.litat, no hi ha tanta contaminació ni tant soroll, la gent es molt més amable amb tu …. Es a dir hi ha un canvi molt contrastat entre aquí i allà en gairebé tots el sentis, però val la pena experimentar-lo.

Bé espero que us hagi agradat la meva entrada, i espero comentaris.
Julieta...

BON VOYAGE

Vam sortir el dimarts 8 de maig a les 8:45 de la nit on nosaltres havíem quedat amb l’autocar i els professors a les portes de l'institut d'on vam sortir amb destí Poitiers.

Després d'unes 14 llargues hores de viatge a l'autocar vam arribar a Futuroscope, allà ens van fer una visita guiada entrant a una sèrie de simuladors on ho vam passar d’allò més bé. A l'hora de dinar nosaltres vam podem rondar per allà solets!

Per la tarda arribem allà cap a les 8:00 a l'alberg, (millor no parlem de l'alberg.)

L’alberg si tu te’l miraves per fora semblava un manicomi abandonat era per mirar i riure. No parlem dels lavabos que tenien una cadira dins de la dutxa. ERA FASTIGÓS!

Segon dia a França, ens llevem a les 7:00 i a les 7:30 sona la l’alarma d'incendis ningú fa res... després esmorzem i mes tard sortim cap a l'illa de Re, on agafem les bicicletes i recorrem 17 km per anar al nostre destí el far de la Balena. Allà vam passar una migdia inoblidable amb moltes anècdotes que un altre dia us explicarem.

Acabat el dinar sobre las 4 de la tarda vam tornar a fer els 17 km cap el poble on vam deixar les bicis i vam agafar l’autocar cap a la Rochelle. A la nit vam fer una petita visita pel centre de la Rochelle passant pel port i molts més llocs macos.

Al dia següent a las 6 del matí ja estàvem esmorzant i a las 7 sortíem cap a Toulouse. Vam arribar allà a les 12:30 del migdia i vam anar cap el centre de la ciutat on vam dinar i vam començar la gimcana que tractava de buscar molts llocs i preguntar a molta gent.

Vam sortir d’allà a les 4:30 de la tarda i després de 6 llargues hores vam arribar a Barcelona.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

Edurne i Lucia...

UP&DOWN

Aquesta entrada la farem especialment per la discoteca UP&DOWN.
Aquesta discoteca esta situada a la zona alta de Barcelona. Dintre de la discoteca hi dos tipus d'ambient, el primer que se'n diu "UP" esta situat justament quan hi entres, allà hi posen música de tot tipus (pop, reggaeton, etc..) i el segon lloc es "DOWN" que està baixant unes escales, especialment allà hi posen música màquina. Hi venen begudes però sense alcohol, ja que abans era a partir de 14 anys , però van passar una sèrie de problemes i van haver limitar l’edat a partir dels 16 anys.

Hi ha gent que encara que no tingui l’edat necessària per anar-hi, hi va... amb l'ajuda d'un carnet d'identitat fals.
Aquesta discoteca s'obre a partir de les 6:00 d ela tarda fins a les 9:00 de la nit
Per entrar en aquesta discoteca has d'anar vestit molt "pijo".
Aquest tipus de vestir normalment és roba de marca com: samblancat, dolce gabana, lacoste, quiksilver, tommy hilfiger.
Nosaltres per experiència i comentaris de la gent , hem vist que hi han opinions molt diferents sobre aquest ambient.

· Hi heu anat vosaltres? I si hi heu anat què us ha semblat?
· Heu utilitzat algun carnet d'identitat fals per entrar?
· I normalment, a quines discoteques aneu?

Elena i Shanery.

Què opines?

Aquesta entrada és perquè poseu el que penseu sobre el llibre que hem llegit:
Una mà plena de estels.
...

Ens ha semblat interessant perquè formaven dos grups entre amics;
“La mà negra” que era per protegir els interessos del barri, i “El mitjó Informatiu” per conspirar contra el govern. També perquè hi havia una historia d’amor. Però el principi el llibre era molt repetitiu, perquè només explicava com vivia ell, en canvi després es va anant animant la història. Ens ha sorprès molt que estigués escrit com un diari personal, perquè mai havíem vist un llibre explicat així, ens hagués agradat més escrit com una novel·la.

Gemma i Elena

La novel·la m’ha agrada molt, és una obra molt interessant ja que ens ensenya una altra cultura. El principi em semblava una mica avorrit, però desprès mentre llegia l’obra em va començar a agradar. També el que més em va agradar va ser que el protagonista lluita per aconseguir els seus propòsits (ser periodista) i la bona relació que manté amb la seva xicota Nàdia i el seu oncle Salim.

CARMEN

A mi m'ha agradat, perquè així podem conèixer les seves cultures i l'educació del seu país, ja que són diferents a la nostra.
Al principi explicava la seva vida, però després em va agradar perquè ell i el seu amic es van arriscar a fer "els mitjons informatius". Això demostra la seva valentia, ja que en aquell país fer això suposova anar a la presó.
SHANERY



De la novel·la m’han agradat algunes parts i algunes altres no. La part que m’ha agradat més, és on el protagonista explica la seva vida i m’agraden els llibres que expliquen la vida del protagonista, perquè em dona intriga quan estic a mig llibre i em donen més ganes de llegir. La part que no m'ha agradat ha sigut la que explica la vida del protagonista en forma de diari personal. Això fa que la història canviï de tema massa ràpid.
DÍDAC

El grup flexible

Aquests som els components de l'anomenat "Grup flexible".
Dretes, d'esquerra a dreta: la Lissette, la Carmen, l'Elena, la Gemma, l'Edurne i la Shanery. Asseguts a terra: l'Ivan, el Dídac i l'Eze.
A la foto hi falten el Roc i el Roberto.
Oi que sembla un grup molt "enrotllat"?

Una mà plena d'estels

Aquí podeu penjar els comentaris amb les vostres opinions i
consultar aquest enllaç amb propostes de lectura sobre Una mà plena d'estels de l'escriptor sirià Rafik Schami.

L'anorèxia

Les persones que pateixen aquest trastorn es neguen a mantenir el seu cos amb un pes situat dins dels límits de la normalitat, tenen molta por de guanyar pes o d'arribar a ser obeses i estan exageradament preocupades per la seva figura. L'anorèxia es detecta normalment a les noies en un 90-95% i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.

Hi ha maneres de detectar aquest transtorn:

·Es tornen cada cop més introvetides i més aïllades de tota la vida social.
·Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.

·Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més graix i calories.

·Agresivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
·Negació a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.

·Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.

·Irregularitats i pèrdua de la menstruació.

El tractament més eficaç és l'anomenat cognitiu-conductual per part d'un equip mèdic multidisciplinari (metges, infermeres, psicòlegs...) amb el suport de la família. Els professionals que s'han de fer càrrec d'aquests malalts són psiquiatres especialistes que tenen un equip multidisciplinari. El tractament inicial el fa el grup sencer i més endavant se'n poden ocupar els diferents professionals individualment.

La família sempre ha de donar suport a l'equip mèdic. La seva desconfiança és molt negativa per al malalt. La família ha de col·laborar i sol·licitar als professional aclariments sobre el desenvolupament del tractament i en què poden ajudar.